DE LES PARTÍCULES ELEMENTALS A LA NATURALESA HUMANA

Sota la Presidència d'Honor de Daniel Dennett

Sant Sebastià 1-6 d'octubre 2012 / Barcelona 8-9 de octubre de 2012

Des de la primera edició el 1993, el Congrés Internacional d'Ontologia / International Ontology Congress ha tingut com a objectiu principal l'establiment de l'estat de la qüestió respecte a les interrogacions clau de la filosofia fonamental contemplades a la llum de la reflexió contemporània. Per aquest motiu en el seu Comitè Científic Internacional Permanent hi figuren, al costat de filòsofs, eminents representants de la ciència i l'art contemporanis. La majoria d'edicions del Congrés s’han realitzat sota el patrocini de la UNESCO.

És obvi que la reflexió filosòfico-ontològica sobre la natura, el que en una altra època es deia filosofia natural, no pot realitzar-se sense suport a "la ciència natural de la nostra època", segons l'expressió de Heisenberg. En efecte, s'han d'aplicar a la mecànica quàntica, a la genètica o la paleontologia el que el matemàtic Hilbert deia respecte a l'infinit cantorià, és a dir, que l'elucidació dels problemes que planteja "lluny de concernir només als interessos d'una disciplina especialitzada, afecta la dignitat mateixa de l'esperit humà ".

Aquesta preocupació per establir les bases d'una filosofia natural, per revivificar els grans temes de la filosofia grega projectant-hi la mirada contemporània, pot contemplar-se com la part essencial del projecte del Congrés Internacional d'Ontologia. És, en efecte, constant l'actualització dels problemes, ja sigui per aparició de noves dades científiques o per la temptativa de noves perspectives filosòfiques. I òbviament un dels temes fonamentals és el de la natura. Aquesta physis sobre la que Aristòtil s'interrogava, emprant el terme per designar, tant el que explica el comportament aparent de la matèria inanimada, com els trets distintius de les espècies vivents. Sense que aquesta singular espècie animal, que és l'home, sigui excepció a la natura, ens diu Aristòtil, l'inclina al coneixement; perspectiva en la qual el problema de la physis es converteix directament en problema central de l'antropologia filosòfica. 

1) Atès que la filosofia és una disciplina que mai no pot fer abstracció del seu propi esdevenir, el congrés espera un ampli nombre de comunicacions i ponències amb un abordatge historiogràfic i filològic. Seran particularment benvingudes aportacions relatives als usos del terme physis en els textos grecs, i així mateix es posarà particular atenció a treballs relatius a l'evolució en les concepcions de la natura (en totes les seves accepcions), sigui pel que fa a descobriments científics, sigui quant a l'adveniment de noves posicions ideològiques o religioses.

Més enllà de l'aspecte historiogràfic, el congrés considerarà aspectes que corresponen grosso modo a la seqüència physis (en el sentit restringit d'objecte de la ciència avui denominada física) bios (objecte potser en primer lloc de la genètica) logos (objecte de l'antropologia, lingüística). Ens demanarem sobre el canvi que, per a les nostres representacions de la physis, suposa la ciència contemporània, i ho farem amb l'ajuda dels mateixos científics, intentant en particular establir l'estat de la qüestió respecte a dos assumptes centrals: 

2) El vincle intrínsec entre física contemporània i els projectes (de vegades promoguts pels mateixos físics, a més a més dels filòsofs) d'actualització de una filosofia natural. Es posarà l'èmfasi en l'enorme interès filosòfic de la mecànica quàntica, i concretament en el seu pes ontològic. S'intentarà fer directament perceptible que algunes de les constatacions de la disciplina suposen un empenta per a la nostra raó, perquè violenten les idees que tenim sobre els mecanismes que regeixen la natura elemental i, en conseqüència, subverteixen el concepte general que ens en fem.

3) El vincle intrínsec entre la genètica contemporània i les temptatives (també apuntades pels mateixos científics, a més a més dels filòsofs) de configuració d'una antropologia filosòfica que respongui a les exigències del nostre temps. Encara que amb origen en la consideració de la genètica, la reflexió passa inevitablement pels descobriments de la paleontologia (de fet avui és dependent de la mateixa genètica) en relació amb els orígens de l’ésser humà. I òbviament ha de jugar un paper primordial la lingüística, així mateix en algun cas vinculada a la genètica, com va posar de relleu fa pocs anys l'enorme interès despertat pel descobriment d'una probable implicació, en l'emergència del llenguatge, d'una singular mutació en el gen FoxP2 (abreviació de forkheadbox p2).

4) Un aspecte indefugible és el de la tècnica i concretament el de les nanotecnologies, vinculades a la nanociència però que no hi són reductibles. La qüestió ontològica i en general la filosofia de la natura romanen òbviament afectades per la possibilitat de generar nous materials (nanomaterials) no existents a la natura, operant a escala nanomètrica sobre materials prèviament existents permetent-ne la transformació. Els sofisticats artefactes tecnològics i les simulacions tridimensionals (realitat virtual) d'àtoms i molècules, que possibiliten transformar l'estructura d'un àtom actuant sobre els seus electrons, tenen un enorme pes a l'hora d'interrogar sobre si hi ha realment trets omniaplicables i permanents tant de la physis en general com de l'ésser que hi reflexiona, sobre la physis . En efecte, la importància antropològica del problema de la tècnica (aquesta techné dels grecs traduïble així mateix com a art) s'ageganta en un moment en què l'aliança de la tecnologia i la genètica obren la possibilitat que una espècie influeixi de manera determinant en els mateixos trets que la especifiquen. Perspectiva amb profundes connotacions ètiques i que a alguns inquieta tot i reconèixer els avenços que, per exemple, han fet possible la modelització virtual en el camp de la medicina. 

Precedents de la temàtica proposada en anteriors edicions del Congrés Internacional d'Ontologia: 

Quatre de les nou edicions del congrés realitzades fins ara, tenen vinculació parcial amb el tema de l'edició ara projectada:

D'una banda, els congressos tercer i quart que van portar per títol respectivament, “Physis from Greek Thougt to Quantum Mechanics” i “Meta tà Physik: A tribute to John Bell”. Realitzats tots dos sota el patrocini de la UNESCO, hi van prendre part rellevant personalitats de la filosofia i de la física, entre d'altres, el francès Alain Aspect o l'americà i Premi Nobel Willis Lamb (ambdós membres del Comitè Científic Permanent del Congrés).

-El V Congrés Internacional, realitzat sota el patrocini de la UNESCO i la presidència d'honor del genetista Francisco Ayala, va portar per títol "Homologia genètica i singularitat humana". Hi van participar eminents filòsofs i biòlegs, entre els quals hi havia el Premi Nobel Christian de Duve. La reflexió es va perllongar, ampliada ja a la consideració explícita del llenguatge com a centre de la problemàtica en el sisè congrés, realitzat també sota el Patrocini de la UNESCO i la presidència d'honor de Hilary Putnam, en què van participar investigadors de la formació del llenguatge com ara Steven Pinker.

La VIIa edició  portava el títol “De la caverna platònica a Internet: El real i el virtual”. Va ser realitzada sota el patrocini de la Unesco i la presidència d'honor del pensador americà John Searle. En la part centrada en la tecnologia del pròxim congrés reprenem algunes de les preocupacions ja abordades aleshores.